El tema és la memòria del trauma viscut en la postguerra. L'invent és una novel·la que espurneja d'intel·ligència, d'humor rabiós i descarnada tendresa per uns personatges que són els fantasmes de l'autor i de tot un país que no sap exorcitzar-los. L'argument podria resumir-se així: el 1982, un escriptor que s'assembla a Marsé entrevista un home condemnat a presó l'any 1949 per un assassinat que recorda haver comès sense recordar-ne el mòbil. L'objectiu de l'entrevista és escriure el guió d'una pel·lícula per a un director pertinaçment antifranquista, tot i que serà produïda per un manefla de la televisió que converteix la història en un porno històric protagonitzat per una puta cega.Però la puta tan distingida del títol no és aquesta, sinó la manera que tenim d'explicar-nos a nosaltres mateixos. La famosa memòria. Lector, benvingut siguis en aquesta escola de tall i confecció.

Juan Marsé (Barcelona, 1933-2020) és l'autor de quatre reculls de contes i quinze novel·les escrites i reescrites al llarg de seixanta anys. La més llegida de totes, Últimas tardes con Teresa, s'ha transformat en icona i tendeix a eclipsar el gran viatge que és la seva obra en conjunt, plena de passos d'un llibre a l'altre que li donen un aire de palau dels miralls: ¿on acaba la perspectiva i on és la figura real? Hi és, nimbada per l'enèrgica melancolia dels qui han crescut al "cul del món" de les dictadures i saben que allò que van perdre amb la infància no tenia res d'un paradís, per més que la imaginació hi enfonsi les arrels.La seva llengua materna era el català i no hi va escriure mai. Signatari del Foro Babel el 1997, guardonat amb el premi Cervantes el 2008, la qüestió de la seva identitat literària atia infinites discussions a Catalunya sense alimentar cap reflexió de fons sobre què contribueix a erigir la seva obra. Club Editor la creu massa important per privar-se'n i acull amb aquest fi, per primer cop, una novel·la seva traduïda al català.