L'Andreu va emigrar des del seu poble als Pirineus a la gran ciutat en la dècada dels seixanta per treballar en la construcció. Ho va fer amb la seva estimada Leonor, amb qui compartia primer una habitació rellogada a Barcelona, després una de les nomenades barraques a la zona de Les Planes i La Floresta en la serra de Collcerola i finalment, al passar de paleta a mestre d'obra i constructor en ple creixement urbanístic, un xalet amb tots els atributs. Però la Leonor mor d'una parada cardíaca fulminant poc abans que l'Andreu es jubili, i no s'ho agafa gens bé. Ell mateix s'ha anat aïllant de l'entorn a causa del seu mal geni, però no és fins que es troba completament sol, sense la seva dona, sense les relacions laborals, sense amics i sense les filles que no el poden aguantar, que es refugia en una correspondència sui gèneris, a través de la qual va repassant la seva vida present, el seu passat, i també el seu futur, i pot finalment fer el dol pendent per l'absència de la Leonor i per tantes coses perdudes.

Mariona Masferrer i Ordis, Barcelona 1 de febrer de 1953. Llicenciada en psicologia clínica per la UAB, dedicada a la pràctica de la teràpia psicoanalítica fins lany 1996, en que va començar a escriure. "El fil dAriadna", Deriva editorial 1999, finalista premi Donna del mateix any. "Samba bu ndaw", pendent de publicació. "El cosí de Cuba", Alba editorial 2002. "El hilo de Ariadna", Amat editorial 2005. "Màxima", Actéon editorial 2006. "Apunt de neu", Actéon editorial 2009. "Cartes a destemps", 2on. premi Montserrat Roig 2010, Hakabooks.com e-ditions.