A tombants dels segles XV i XVI, el català (juntament amb el llatí) era la llengua hegemònica en la producció editorial, la cultura i les lleis a les ciutats de Barcelona i València. Però, pràcticament d'un dia per l'altre, el català va desaparèixer de la producció editorial i va ésser substituït pel castellà. Què va succeir? Quin va ser el paper de la censura en aquest canvi? Es va obligar a traduir la literatura catalana? Jordi Bilbeny investiga cas per cas aquest fascinant procés històric.

Jordi Bilbeny (Arenys de Mar, 1961) és llicenciat en Filologia catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona i amb un doctorat en Història Moderna a la Universitat de Barcelona suspès per raons de contingut. És un dels pares ideològics de la primera consulta independentista d'Arenys de Munt, un dels fundadors de l'Institut Nova Història i autor polifacètic de nombrosos llibres i articles sobre la censura de la història i la catalanitat de la descoberta d'Amèrica, així com de llibres de poesia i assajos de temàtica diversa. Ha publicat amb Librooks la reedició de la seva "Brevíssima relació de la destrucció de la història" el 2014, "La sardana i la religió de les bruixes" el 2015, "La data de naixement de Colom" el 2017, "Inquisició i Decadència", el 2018, "Cristòfor Colom, príncep de Catalunya", el 2019 i "Carles I sense censura", el 2020. Des de fa més de 20 anys, exerceix una incansable tasca de conferenciant i divulgador que l'ha portat a plantejar les seves tesis per tota Catalunya.

PREFACIUnes veus mai no silenciades que continuen parlant al llarg dels segles i al llarg del silenci imposat per la censura oficial.1 Una llengua i una cultura normals per a un país normal2 La censura d'estat i la censura inquisitorial com a desllorigador3 La destrucció premeditada de la Bíblia valenciana a mans de la Inquisició castellana (1483-1511)4 La Història de València d'En Pere Antoni Beuter és feta recollir i se'l commina a traduir-la al castellà (1546)5 Desapareixen les primeres edicions de gairebé totes les obres d'En Joan Timoneda, i ell mateix publicita que no ha pogut evitar la traducció de les seves Rondalles (1567)6 En Jeroni Taix declara que ha rebut ordres expresses de publicar en castellà (1556)7 En Cristòfor Despuig blasma que els castellans s'inventen la Història (1557)8 En Lluís del Milà avisa a El Cortesà que els castellans ens furten la llengua i les obres i les fan passar per seves (1561)9 L'editor de l'Espill d'En Jaume Roig recrimina que els llibres es tradueixin i s'hi canviïn els títols i els noms dels autors (1531)10 L'Onofre Almudèver denuncia a Lo Procés de les Olives que es fan desaparèixer les obres dels clàssics valencians (1561)11 El poeta valencià Francesc d'Aldana és avui dia considerat extremeny (1578)12 En Joan Lluís Vives reconeix que l'Enquiridió d'Erasme, que s'acaba de publicar a Espanya, està escrit "en la nostra llengua" (1527)13 Desapareixen quasi totes les obres d'En Joan Andreu Estrany (1531)14 En Ximèn Peres de Lloris exposa com En Llorenç Ferrandis mor en l'intent de publicar les Obres del seu pare (1562)15 En Lluís Ponç d'Icart innova que tradueix el seu llibre en castellà perquè no vol córrer cap perill (1572)16 En Martí de Viciana exhorta els valencians a abandonar el castellà i a tornar al català, però mor mentre intentava publicar el seu darrer llibre (1574)17 L'editor de les Obres d'En Joan Boscà confirma que les publica perquè les autoritats van forçar l'autor a fer-ho, quan ell no volia (1543)18 L'Esteve de Corbera, a Febo el Troyano, delata les lleis que han permès que es perdessin els tresors literaris de l'Edat Daurada (1576)19 Desapareix l'original català de l'obra d'En Dionís de Jorba Excel·lències de Barcelona, i només es conserva en castellà (1585)20 L'autor esborrat de la Gramática de la Lengua Vulgar de España objectiva que la majoria de llibres escrits en territori espanyol han estat redactats en català (1559)